El filòsof grec Aristòtil va dir: “la mà és l’instrument dels instruments:
Un instrument certament molt valuós. El cervell humà ha evolucionat en gran part gràcies al gran nombre d’experiències, que el fet de tenir dues mans tan útils li han proporcionat”.
Les mans indubtablement han jugat un paper capital en el desenvolupament de la intel·ligència
humana que podem dir que som qui som per què tenim mans. A més, les mans han estat
fonamentals en la creació i en l’execució de tot el que hem heretat de les antigues civilitzacions,
i segueixen sent clau en el llegat que deixarem a les futures generacions.
Quin òrgan efector o executor podria rivalitzar en particularitat i finesa davant el dia a dia dels
problemes locals i quotidians?
La mà és un extraordinari òrgan de precisió, ella és amb els ulls el principal mitjà de coneixement
del món; i és una eina indispensable per a l’expressió del pensament tant escrit com oral i per a la nostra vida sexual, això explica les innumerables repercussions psicològiques que es poden produir per lesions i/o de pèrdua.
La mida i la complexitat del cervell es deuen a les activitats realitzades per les mans al llarg del desenvolupament psicomotriu, cognitiu i emocional de l’ésser humà. En tant, és un element
fonamental en el desenvolupament de l´individu l´àrea de representació de la mà en el còrtex cerebral té una extensió més representativa que d’altres zones del cos.
L’ús dels dits estimula una gran quantitat de interconnexions nervioses, és a dir, la interacció
entre la mà i el cervell és fonamental per poder constituir un bon desenvolupament integral;
físic-mental-motriu.
La mà és fonamental per a construir l’autonomia i la independència respecte de l’altre i
participa de manera única en el desenvolupament de les principals
funcions neurocognitives bàsiques. Intervé en l’esfera social (és una extensió d’allò que
comuniquem), i juga un paper fonamental en l’àmbit laboral.
És doncs, l’òrgan que simbolitza la llibertat d’acció i de creixement personal insubstituïble.
Els metges i cirurgians en general haurien de comprendre que la mà no pot ser o estar aïllada
de la totalitat de l’extremitat superior, pel que els seus coneixements han de ser molt clars i
sense llacunes.
No obstant, en tots els procediments hi ha diferents aspectes que mai s’han d’oblidar: L’atenció
acurada a cada detall, la delicadesa i la gran precisió tècnica.
Sterling Bunnell va posar de relleu l’ús de tècniques no traumàtiques en la cirurgia de la mà.
L’ús del microscopi en aquesta cirurgia ens ha permès veure amb claredat els danys que es
poden causar en els teixits delicats, inclús amb els casos de dissecció més curosos i precisos, al
mateix temps, el refinament dels instruments ens ha proporcionat mètodes molt millorats en un esforç per apropar-se cada cop més al “somni impossible” d’una cirurgia veritablement atraumàtica.
La cirurgia de la mà és una especialitat quirúrgica que requereix d’una especialitat prèvia ja
sigui en cirurgia ortopèdica i traumatologia i/o en cirurgia plàstica i reconstructiva, a més requereix d’una àmplia formació prèvia en microcirurgia. Desafortunadament a molts països com el nostre aquesta cirurgia està infravalorada, mentre que en altres països d’Europa, Amèrica i de la resta de món aquesta especialitat ha arribat a tenir una posició molt rellevant i molt apreciada no només pel col·lectiu dels facultatius mèdic-quirúrgics, sinó també per les institucions sanitàries i sobretot per
una societat que cada dia es fa més i més exigent, i està millor informada; per tant el reconeixement de la cirurgia de la mà com a especialitat és necessària per al caràcter ben particular del seu enginy, de les seves indicacions
i de les seves tècniques.
La primera etapa d’aquesta especialitat i de primordial importància és fer un diagnòstic exacte.
Saber què fer i quan fer-ho és potser l’aspecte més difícil d’un bon cirurgià de la mà. Aprendre
les tècniques específiques molt sovint és una tasca que es pot complementar en un període de
temps relativament breu, però desenvolupar un ull clínic i perspicaç, i un criteri apropiat per
emetre els judicis quirúrgics i s’adquireix mitjançant la correcta aplicació dels consells dels
mestres respectats i amb molts anys de pràctica personal.
A través dels meus 18 anys d’experiència com a cirurgià de la mà he après i he constatat que
l’aplicació de mètodes científics han incidit i repercutit directament en els resultats obtinguts
en els pacients. Aquests resultats estan basats en l’evidència clínica i en la qualitat d’atenció donada.
La interacció amb un equip interdisciplinari de bons metges rehabilitadors i excel·lents fisioterapeutes ens ha permès realitzar una reeducació específica de la mà ajustada a la realitat de cada individu. Tot i que la implicació del pacient en la seva salut i recuperació és fonamental en
l’èxit del procés.
